Tots els Humans somiem a trobar el Paradís Terrenal, un lloc màgic a on regni la Natura, i puguem aconseguir la felicitat.

Potser aquest lloc és una il·lusió inabastable, potser és només una de les nostres fantasies, però si el Paradís Terrenal existeix, sens dubte és a Vancouver, a la Colúmbia Britànica.

Quan puguis, viatja a aquest meravellós lloc i descobriràs unes belleses que mai vas imaginar. Si no pots anar, no et preocupis perquè et mostrarem algunes de les increïbles belleses que es troben en aquests paratges.

Volem que coneguis i aprenguis a admirar la Natura verge, tal com era quan la raça dels humans va començar a habitar la Terra.

L’Àguila marina

Un dels animals més bells que habiten en aquest paradís és l’anomenada Bald Eagle o àguila marina. És una au que viu al costat dels grans espais d’aigua i s’alimenta habitualment de peixos.

En l’apartat de la Història has vist un tòtem, una preciosa imatge ritual que representa una àguila.

Molts indígenes la consideraven una au sagrada, un missatger espiritual entre els humans i l’ànima dels seus avantpassats.

Aquesta espècie d’àguila és una au bellíssima. Aquí pots veure-la pescant un salmó.

Estan acostumades a la presència dels humans, i en molts llocs pots contemplar-les des de prop sense perill i fer’ls-hi fotografies.

A Espanya les àguiles pescadores marines niuen tot l’any en els penya-segats de les Illes Balears, de les Illes Canàries i de les Illes Chafarinas. Els seus colors no són tan vistosos com el de les àguiles canadenques, de cridaner cap blanc.

També pots trobar àguiles pescadores en els rius i aiguamolls interiors, quan emigren des del nord d’Europa.

Farem una crida als ornitòlegs i simpatitzants de les aus, perquè ens ajudin a transmetre la seva il·lusió i coneixements als infants i joves.

L’Ós ferotge

Els ossets de peluix són dolços i afectuosos, però els óssos veritables són molt perillosos.

L’Anita, la nostra narradora, ens explicarà la història d’un nen de deu anys i el seu gos, pertanyents a un poble de caçadors recol·lectors que va viure prop de la cova de l’Espluga de Francolí. Valents, es van enfrontar a un ós que atacava a un grup d’amiguets que jugaven.

Quan els canadencs surten a treballar a zones salvatges van armats amb pistoles o fusells, i han rebut entrenament en el seu maneig.

Normalment els óssos s’espanten en escoltar als humans. Rondinen i fan veure que van a atacar-nos, però només pretenen espantar-nos.

D’altres, aparentment pacífics, se’ns aproparan sigil·losos perquè estan veient en nosaltres el seu esmorzar. Aleshores cal ruixar-los amb esprais de defensa i lluitar a mort amb ells, ja que prefereixen el menjar fàcil, i, d’aquesta manera, tenim possibilitats de sobreviure.

Per aquesta raó, les autoritats del Principat d’Astúries regalen grans gossos mastins als pastors que porten els seus ramats a pasturar en els llocs a on l’ós habita. Els gossos es fan amics del bestiar i quan s’acosta l’ós, lluiten i el fan fugir.

A Canadà, on els óssos abunden, totes les papereres del camp i les ciutats són de ferro, amb un pany perquè els óssos no les puguin obrir. Així eviten que els óssos aprenguin a menjar les nostres escombraries i s’acostin als llocs habitats, ja que poden ser animals agressius.

Demanarem a tots els nens i joves que recuperin velles històries sobre l’Ós ferotge, records de vells temps en què els óssos proliferaven a l’occident d’Europa.