Observant el mapa actual d’Amèrica del Nord, veiem que en la part inferior està situat Mèxic. En el mar Carib enfront de la península de Yucatán trobaràs Cuba, República Dominicana i Haití. Tots aquests llocs estan pintats en blau.
Al centre, els Estats Units d’Amèrica del Nord en color verd, i més al nord es troba el Canadà, assenyalat amb color rosa.
A dalt cap a l’oest podem veure una part de Rússia, marcada en color groc, i davant, separada per l’estret de Bering, està situada Alaska en color vermell.
Quan comença la nostra història, Canadà i Alaska eren terres inhòspites, habitades pels pobles que avui coneixem com First Nations, o nacions originàries. Les seves gents vivien al Neolític, ja que no coneixien la metal·lúrgia dels metalls.
Eren pobles de caçadors recol·lectors que se sustentaven amb els fruits d’una Natura salvatge. S’agrupaven en petits grups, molts d’ells nòmades. No disposaven de mitjans ni d’estructura social adequada per desenvolupar indústries especialitzades, com requereixen l’extracció i l’elaboració dels metalls.
El mapa polític era llavors molt diferent de l’actual.
El centre del que avui són els Estats Units formava part del Protectorat espanyol de Louisiana, i els territoris del Llunyà Oest pertanyien al Virregnat de la Nova Espanya.
A l’est, els pioners ja havien constituït els estats de Geòrgia, Carolina del Nord, Carolina del Sud, Virgínia, Pennsilvània, Nova York, Rhode Island i Massachusetts entre altres.
A la costa oest, des del nord de la Nova Espanya fins al pol nord, s’estenien amplis territoris verges sense reclamar.
A mitjans del Segle XVIII, l’Imperi rus va enviar els seus exploradors a prendre possessió de les terres d’Alaska, i les seves expedicions van baixar per la costa oest d’Amèrica del Nord. Si mires aquest mapa de la Colòmbia Britànica, observaràs que l’Imperi rus, assenyalat en vermell, va anar estenent les seves possessions d’Alaska al llarg de la costa fins a arribar cada vegada més al sud.
Mapa de la Colúmbia Britànica. Any 1895.
Per aquesta raó, quan el governador de la Nova Espanya es va assabentar d’aquests avenços, va enviar naus i a la Primera Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya perquè ocupessin els llocs estratègics del que avui és la costa del Canadà abans que arribessin els russos.
En terres d’Alaska van fundar la població de Còrdova, i la Primera Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya va construir un fortí a l’illa de Nutka, a la costa de l’illa de Vancouver.
ILLA DE CUBA.
Tipus de voluntaris catalans (del natural).
Any 1872.
El seu comandant, el tortosí Pere d’Alberní, va establir una gran amistat amb els pobles originaris i va escriure el primer diccionari de les seves llengües natives.
La influència espanyola a la zona va acabar l’any 1795, com a resultat de la Convenció de Nutka pactada entre Espanya i la Gran Bretanya.
L’any 1867 Rússia va vendre Alaska als Estats Units per 7,6 milions de dòlars.
Curiosa aventura la d’aquell grapat d’homes valerosos que van arribar l’any 1774 amb els seus vaixells fins a les costes de l’illa de Vancouver i van aconseguir alterar de manera tan notable el curs de la Història.
Per tot això, a la Colúmbia Britànica encara se’ls recorda amb afecte i molts llocs i accidents geogràfics conserven els noms que ells els hi van donar.
Proclama de les autoritats de la Colúmbia Britànica. Any 1994.
